RANSOMWARE

En Un ataque informático masivo con ‘ransomware’ afecta a medio mundo de El Periódico (Carmen Jané, 17 de maig del 2017), s’explica que el programa “Wanna Cry”, en les seves versions per a cada una de les vint-i-vuit llengües en què el programa està disponible, va encriptar els fitxers de grans empreses i governs d’una gran part del món. A Espanya, BBVA, Iberdrola, Banco Santander i Telefónica van ser les grans empreses suposadament afectades (tot i que algunes sí que ho han acceptat, com Telefónica). Al Regne Unit, un dels majors problemes va ser l’atac en un hospital.

“Wanna cry” és un ransomware (un programa que encripta fitxers amb xifrats aleatoris que només es poden resoldre amb una clau específica) provinent del malware “Hdracrypt” (que es pot replicar dins d’una mateixa xarxa aprofitant una vulnerabilitat dels sistemes Windows -a no ser que s’instal·li una actualització, que no està disponible per Windows 7-). Quan s’obre l’enllaç, el programa s’instal·la i demana un rescat de 300 dòlars en bitcoins (una moneda únicament digital en la que és extremadament complicada seguir el rastre d’una transferència) seguint el flux de la imatge següent extreta de El Periódico.

En conclusió, podem dir que el problema es podia intentar acabar acceptant el xantatge o podria haver estat solucionat disposant dels equips sempre actualitzats, i així no hauria estat necessari tancar totes les xarxes, provar i determinar i aïllar els ordinadors afectats, i restaurar unes còpies de seguretat (que en molts casos perden dades respecte a la versió original). Tot i això, com ja hem dit, l’actualització no està disponible per Windows 7 i sempre que es descobreixin noves vulnerabilitats.

VÍDEO-LA PREGUNTA PUÑETERA

A continuació, podeu veure el vídeo elaborat per Andrea Gómez i Miquel Vázquez, responent a la pregunta de com aconsegueixen les pel·lícules fer-nos plorar més fàcilment. I la resposta, teòricament parlant, és d’allò més senzilla: fent un ús específic de la música, creuant músiques alegres amb moments tristos. La inquietud que ens portà a plantejar-nos aquesta pregunta es degué al fet que estàvem discutint perquè en algunes preguntes plorem més que en altres, i com ho podíem aplicar nosaltres per a futurs vídeos.

Per tal de produir el vídeo, vam buscar la informació per internet (i exemples) i vam crear un guió amb el diàleg i un petit storyboard amb els plans que necessitàvem. Llavors, vam passar a la fase de producció pròpiament, vam gravar els vídeos de la presentadora i les “veus en off” amb una càmera XA30 (de Canon) i un micròfon direccional Rode. Finalment, vam muntar el vídeo seguint el storyboard i el guió amb l’Adobe Premiere Pro CC 2017, afegint-hi les pel·lícules, els “veus en off”, creant un petit chroma (per la presentadora) i editant la “intro” i la “outro”. El vídeo és senzill de produir i post produir, no hi ha hagut cap problema. El resultat, dins del límit que el mateix format estableix, és prou satisfactori (caldria haver millorat una mica la il·luminació del chroma, però no vam tenir prou temps).

Valoració spots publicitaris

La setmana passada, la majoria dels alumnes van presentar uns espots publicitaris, després en vam fer una valoració de cada un. De tots, no n’hi ha cap bo, que es pogués veure a la TV (i és obvi, ja que ningú ens n’ha ensenyat). Mitjançant aquest enllaç podeu accedir a les valoracions de tots els espots. Per considerar que un espot està bé hauria de: complir les normes de presentació (temps límit, format adequat, data de presentació correcta, etc.), no incloure material del qual no se’n tinguin els drets d’ús corresponents, que la qualitat tècnica de la imatge sigui correcta (sense soroll d’imatge, amb equilibri de blancs, amb una exposició adequada, de suficient resolució –1080p o més- i velocitat –25fps o similar, com a mínim-, amb una velocitat d’obturador suficient -a ser possible que compleixi la regla dels 180º-…), que la qualitat tècnica de l’àudio sigui correcta (sense sorolls, ecos o altres interferències no desitjades, amb una bona gain que no saturi el so…), amb un muntatge i/o edició coherent (que no es noti i sigui natural, que els àudios estiguin equilibrats entre si…), amb un look general bo o excel·lent (tot allò relacionat amb la direcció de fotografia), una bona idea i un bon guió -si cal-, que l’actuació sigui correcta o bona, que la gravació i el blocking tinguin sentit i corresponguin al que passa a l’escena…

Tot i això, en hi ha de molts nivells; des del meu punt de vista, els espots dels meus companys són pitjors al meu. Del meu, vull destacar-ne com a positiu la integració dels foley que crec que ha funcionat, l’ús d’algun efecte nou com el Dolly-zoom (molt discretament, s’ha de dir), el resultat de l’efecte de reverberació de la veu en off, el dinamisme en general i sobretot del primer pla, els canvis en les músiques i sons que crec que han quedat prou bé…, i, com a negatiu i molt millorable, la manera d’aparèixer jo a l’espot, l’estètica de l’espot (el look general), la poca profunditat de pla en alguns casos, la il·luminació millorable (en algun pla, doncs en exteriors és difícil sense reflectors i en interiors encara no domino prou la tècnica del 3 point lighting), el primer pla (que surt out of focus en algun moment i la il·luminació no és gaire adequada)… En conclusió, la idea de l’espot crec que és bona però trobo innecessari que els autors haguem de sortir-hi obligatòriament, així com que es faci l’espot sense haver fet cap classe d’audiovisuals (i per tant no tenir gaires coneixements, en el millor dels casos) i que els grups i el temps siguin reduïts (no es pot esperar un bon resultat, d’aquesta manera). En relació amb el meu treball, cal dir que no ha sigut catastròfic però, tot i que suposo que compleix amb escreix el llindar que s’esperava a nivell grupal, té moltes deficiències i punts a millorar, i molt! Fins que no sigui un anunci digne de sortir a la TV no estaré content del tot!

SPOT PUBLICITARI

Amb motiu del treball d’informàtica, en el que es demanava un espot per mitjans audiovisuals de menys de 30 segons d’idea original o inspirat en algun altre i amb l’únic requeriment que l’autor havia de sortir visualment al vídeo, he creat un anunci dels serveis de Movistar TV (que podeu veure a continuació) inspirat en els que ara estan sortint publicats.

L’espot explica com una mare intenta arribar a casa seva a l’hora, per poder arribar a veure un episodi nou de la seva serie preferida; no obstant el seu intent, arriba tard, mentre que el seu fill que sí que sap que Movistar TV permet veure un programa des de l’inici quan es vulgui se’n riu amistosament tot explicant aquesta funcionalitat (doncs és la idea de l’espot). Cal comentar que jo surto, al fons d’un dels darrers plans de la última escena amb una dessuadora de color blau.

Per crear l’anunci, vaig intentar seguir el flux de treball habitual “Preproducció – Producció – Postproducció”, tot i que en algun moment ho vaig haver de cambiar atès que teníem molt poc temps (dues setmanes i escaig). En primer lloc, vaig decidir fer un anunci del primer que sortís a la TV, doncs no tinc gaire originalitat ni creativitat, així que la vaig encendre i va sortir un dels anuncis de Vic y Van (Movistar TV). En segon lloc, vaig pensar com podia fer una versió d’aquell anunci o un que anunciés aquell producte, també en vaig mirar paral·lelament d’altres de la mateixa campanya de Vic y Van (doncs hi ha diversos anuncis explicant cada una de les funcionalitats). Quan vaig haver decidit escollir la funcionalitat de “Començar des de l’inici”, vaig treballar dues idees sobre com plantejar l’espot en paral·lel, fins que vaig veure que una era més fluixa que l’altra. Llavors, vaig fer alguns esbossos del guió (només per aclarir-m’ho tot) i dues o tres versions del storyboard (per saber què gravar). A continuació, com que no tenia molt temps, vaig decidir avançar feina de postproducció fins que no arribés el dia del rodatge: buscar les músiques amb els drets d’ús corresponents i adaptar-les, fer la mescla d’algun so, etc. El dia del rodatge, seguint el storyboard, vaig gravar els diferents plans de cada escena amb els dos figurants (vaig usar una càmera Canon XA20, un parell de focus LEDs de la marca NanGuang, un micròfon de l’estil “shotgun” direccional RODE…); així com, un cop muntat el vídeo amb la base sonora que ja tenia (usant Adobe Premiere Pro CC 2017 (veure Figura 1) tant per l’audio com el vídeo, doncs no hi havien efectes complicats que requerissin programes específics), la veu en off (amb un micròfon de condensador NT1-A també de la marca Rode), els efectes foley (alternant els dos micròfons que ja he mencionat…)…

Figura 1. Imatge del projecte al programa Adobe Premiere Pro CC 2017 durant el projecte de l’espot.

A on més problemes vaig trobar va ser a la fase de producció, trobar bons figurants per un treball de la escola simple és molt difícil i no ho vaig aconseguir, cuidar l’estil disposant de poques locations és complicat i trobar un bon look amb la Canon XA20 costa (doncs té un sensor petit i aconseguir un efecte de profunditat de camp és difícil). A més, no tinc coneixements suficients de cinematografia (en el sentit de l’ús de lents, tipus de plans, il·luminació necessària…). Per tant, aquests errors difícils de resoldre a curt termini, han passat factura al resultat final. D’aquest espot, vull destacar-ne com a positiu la integració dels foley que crec que ha funcionat, l’ús d’algun efecte nou com el Dolly-zoom (molt discretament, s’ha de dir), el resultat de l’efecte de reverberació de la veu en off, el dinamisme en general i sobre tot del primer pla, els canvis en les músiques i sons que crec que han quedat prou bé…, i, com a negatiu i millorable, la manera d’aparèixer jo a l’espot, l’estètica de l’espot (el look general), la poca profunditat de pla en alguns casos, la il·luminació millorable (en algun pla, doncs en exteriors és difícil sense reflectors i en interiors encara no domino prou la tècnica del 3 point lighting)…

En conclusió, la idea del treball crec que és bona però trobo innecessari que els autors haguem de sortir-hi obligatòriament, així com que es faci l’espot sense haver fet cap classe d’audiovisuals (i per tant no tenir gaires coneixements, en el millor dels casos) i que els grups i el temps siguin reduïts (no es pot esperar un bon resultat, d’aquesta manera). Finalment, el meu treball no ha sigut catastròfic però, tot i que suposo que compleix amb escreix el llindar que s’esperava a nivell de la classe, té moltes deficiències i punts a millorar, i molt! Fins que no sigui un anunci digne de sortir a la TV no estaré content del tot!

SORTIDA UPC/SMART ROOM/FIB

En primer lugar (después de que el grupo llegase tarde), asistimos a una charla que vendió la UPC (grados, vida de campus, estudios internacionales…); más que una sesión informativa pareció una tesis de un doctorado en marketing.

La UPC, dispone de sedes en Barcelona, Castelldefels, Manresa, Sant Cugat del Vallès, Terrassa and Vilanova y la Geltrú y sedes afiliadas en Barcelona y Igualada.  El grado que me interesaría más es el de Enginiería de sistemas audiovisuales en Terrassa durante 4 años (240 créditos), hay puertas abiertas el 19 de abril. La UPC también ofrece dobles grados (cursar dos grados en menos años que si se cursasen por separado, se convalidan asignaturas de uno a otro) como el “Grau en Enginyeria de Sistemes Aeroespacials” y el de “Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació o Enginyeria Telemàtica”. De la UPC podemos destacar los proyectos que algunos edtudiantes pueden hacer gracias a la universidad, como la Smart Room.

En segundo lugar, se visitó la Smart Room, una sala en la que se están probando nuevas tecnologías de construcción de vídeos 3D a partir de grabaciones de distintos ángulos, la parte más interesante del día y los primeros pasos de una tecnología que nos encontraremos en algunos años.

Esta tecnología se puede usar, según la universidad, en vídeo llamadas (con el complemento de unas gafas de VR), en seguridad y domótica (analizando los vídeos obtenidos), en ocio (series, películas, eventos en directo…, en los que podemos ser el montador de las secuencias)… Des de mi punto de vista, creo que, en la televisión del futuro, podría aplicarse esta tecnología pero solamente en algunos eventos como partidos deportivos, en los que podemos mirar aquello que nos interesa cuando queramos (aunque siempre creo que debería haber la opción de seguir una retransmisión ya montada por un experto). En el caso de las películas, series…, creo que no se podrá aplicar, pues el cine consiste, parcialmente, en el montaje y debe hacerlo alguien con conocimientos para poder dar sentido a la película; esta tecnología no es aplicable al público general, en este ámbito.

En el pequeño museo del FIB (una pequeña sala con algunos dispositivos informáticos y sus predecesores) se hizo una breve visita guiada por un estudiante (sin conocimientos muy profundizados del museo) en la que se vieron discos duros, algunos ordenadores…

En el museo, el dispositivo con RAM más antiguo no lo conocemos, pues el guía no nos supo responder, pero el más moderno es un One Labtop x Child (de 1 o 2 Gb de RAM y 16 Gb de almacenamiento sólido). El último portátil tiene las mismas características que mi smartphone. De los dispositivos de almacenamiento externo, podemos comentar que tenían una capacidad muy menor a la actual (hablamos de menos de 1Gb, unas 16Mb, por ejemplo)…, hoy en día ha disminuido su uso en el público general ya que cada vez los dispositivos incorporan más almacenamiento interno. Del museo, me llamó la atención el ordenador supuestamente portátil (una caja de unos 50 cm por 20 cm por 40 cm sin batería interna, por lo que no era realmente portátil). En cuanto a las preguntas del guía, Alan Turing nació en 1912 en Paddington (y murió en 1954 en Wilmslow) y es conocido por ser uno de los creadores de la ciencia de la computación y por dar un impulso hacia la informática moderna: estableció los conceptos de algoritmo y computación, trabajo la tesis de Church-Turing y creó la Máquina de Turing. Se puede considerar que fue un matemático, lógico, científico de la computación, criptógrafo, filósofo británico (también corrió maratones y largas distancias).

 

Fris cronològic febrer

A classe, cada vegada més, apareixen conceptes relocionats amb Newton: a física, a matemàtiques… Això és perquè va ser un dels personatges científics de més renom de la seva època. Així doncs, és d’allò més enriquidor conèixer a Newton, i a la seva obra!

---

Isaac Newton (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Anglaterra, 1643 – Kensington, Anglaterra, 1727) va ser un matemàtic, físic i filòsof. Durant la seva vida, va fer nombrosos avenços en els seus camps d’estudi, i va crear les bases de la mecànica Newtoniana.

---

Newton

Obra i vida d’un dels científics de més renom

Newton va néixer prematurament el quatre de gener, tres mesos després de la mort del seu pare i, als tres anys, va passar a càrrec de l’àvia. Va ser llavors quan va començar a estudiar a la King’s School fins que en marxà; després de voler convertir-lo en un pagès, va tornar a l’escola i va convertir-se en el millor estudiant. Posteriorment, va estudiar química al Trinty College (a Cambridge) i, a l’acabar el batxillerat, va tornar a la granja familiar a causa d’una epidèmia; durant aquest període va fer nombrosos descobriments que no publicà fins més tard. Quan va tornar a Cambridge, va ser nomenat capellà i heretà (del seu primer professor de matemàtiques) la càtedra de matemàtiques. Trenta anys després, passà a ser el director de la Casa de la Moneda el 1696 (encara que també fou fiscal i jutge de pau per castigar-ne les falsificacions). Els últims anys es va dedicar a la religió i va ser president de la Royal Society. Finalment, va morir a Londres durant la nit del 31 de març del 1727 (després de molta controvèrsia sobre si havia plagiat les seves idees de càlcul diferencial, i d’una extremada excentricitat -probablement deguda per la intoxicació de mercuri durant els seus estudis d’Alquímia-) i va ser enterrat a l’abadia de Westminster.

L’obra més famosa de Newton és Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), hi publicà la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment.

La llei de gravitació universal esmenta que tot cos amb massa (m) és atret per qualsevol altre cos amb massa (m2) amb una F=G(m1· m2)/d2 (G és la constant gravitacional, és a dir, un nombre que sorgeix de la proporció de la fórmula de Newton -tot i que, més tard, apareix en la teoria de la relativitat d’Einstein; d és la distància entre els dos centres de gravetat de les dues masses). Gràcies a aquesta llei, va poder ampliar les lleis de Kepler sobre el moviment dels planetes (demostrant que les òrbites no només podien ser el·líptiques, també hiperbòliques i parabòliques).

Les lleis del moviment, en són tres. La Primera Llei o el Principi d’Inèrcia comenta que si no s’aplica cap força sobre qualsevol cos (o s’anul·len entre elles completament) manté el mateix moviment; la Segona Llei de Newton o la Llei Fonamental de la Dinàmica diu que F=m·a, és a dir, que la suma de totes les forces o F aplicades és igual a la massa o m multiplicada per l’acceleració o del cos (dit d’altra manera, l’acceleració del cos és directament proporcional a la suma de les forces que s’apliquen sobre ell i inversament proporcional a la massa); la Tercera Llei o la Llei d’Acció – Reacció esmenta que sempre que un cos exerceixi una força sobre un segon cos, aquest segon cos n’exercirà una igual però de sentit contrari en vers al primer.

Newton va crear el concepte de quantitat de moviment: una manera de tenir en consideració la massa d’un cos a l’examinar-ne la velocitat (es calcula fent que p=m·V). Aquest concepte, a més de ser un bon avanç cap a l’anàlisi d’energies serveix, per exemple, per saber que moure un vaixell molt gran i “pesat” (amb molta massa) no és el mateix que moure’n un amb menys massa a la mateixa velocitat. Amb pocs càlculs, es pot trobar la segona llei de Newton: “p/t=m·V/t ->; p/t=m·a->; F=m·a , F=pt”. A partir d’aquí, es pot deduir que el temps afecta la F, en conseqüència, és crea el concepte d’impuls (I=F·t), la variació de la quantitat de moviment. Del moment lineal sorgeix una variació, el moment angular i la seva llei de conservació.

En el camp de l’òptica, va crear una teoria sobre el color. En passar llum solar per un prisma, aquest la descompon en tots els colors (veure Figura 1), i es poden veure els que formen part de l’espectre visible (els colors que apareixen a l’arc de Sant Martí, a on passa el mateix que a l’experiment). Cal comentar que, per tal de saber que no era el prisma el que variava el color, va fer passar cada color per un prisma de vidre igual hi va demostrar que el color no variava. Més tard, es va poder arribar a la conclusió que aquell experiment va funcionar perquè cada color, a l’entrar al prisma i tenir una longitud d’ona diferent, recorria un camí diferent, i, per tant, se separaven.

Figura 1. Experiment sobre els colors i la llum de Newton.

En l’àmbit de les matemàtiques també va demostrar el Teorema del binomi generalitzat (o Binomi de Newton), que serveix per resoldre un binomi elevat a certa potència), fent ús dels nombres combinatoris (veure Figura 2); la representació gràfica del binomi és la Piràmide de Tartàglia. També hi va desenvolupar el mètode de Newton, per aproximar els zeros d’una funció (els punts de tall en l’eix horitzontal).

Figura 2. Com operar amb el binomi de Newton. Adaptació de https://goo.gl/LT8n86.

 

Finalment, es va disputar l’autoria del càlcul infinitesimal amb Gottfried Leibniz. Aquest tipus de càlcul combina les integrals i les derivades; grosso modo, és un càlcul que permet trobar les rectes tangents d’un punt (o gairebé) o la línia (sabent-ne les tangents dels punts).

Newton, tot i acabar morint en unes condicions d’excentrisme preocupants, va fer molts i grans avenços en la ciència. Es poden veure clarament a l’existir: la Teoria de la gravitació universal, les Lleis del moviment, el concepte de Quantitat de moviment, la Teoria dels colors, el Teorema del binomi generalitzat, el Mètode per aproximar els zeros d’una funció, el càlcul infinitesimal… de Newton.

---

Fonts:

https://en.wikipedia.org/wiki/Isaac_Newton

http://www.biography.com/people/isaac-newton-9422656

https://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A1lculo_infinitesimal

http://edumatth.weebly.com/el-caacutelculo-infinitesimal.html

https://es.wikipedia.org/wiki/Leyes_de_Newton

https://thales.cica.es/rd/Recursos/rd98/Fisica/02/leyes.html

http://www.vitutor.com/pro/1/a_11.html

https://es.wikipedia.org/wiki/Cantidad_de_movimiento

https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=8&ved=0ahUKEwivlb77mJXSAhUUM8AKHas5DMgQFghTMAc&url=http%3A%2F%2Fwww.academia.edu%2F8617431%2Fteor%25C3%25ADa_del_color_seg%25C3%25BAn_Plat%25C3%25B3n_Aristoteles_Newton_y_Young&usg=AFQjCNEV08fTT7zQgwhxMRIXHpaJwnwQvg&sig2=cvNn8gcMFYGiD7yb-Fey3g&bvm=bv.147134024,d.ZGg

---

 

Privacitat a les xarxes socials

“Les xarxes socials, gratuïtes i perfectes”

Sí, és clar… que no! Cal pensar amb lògica, calen molts diners per només mantenir els servidors i treballadors i si no ho paguem, no som els consumidors! En lloc nostre, els són empreses externes que sí que paguen per la informació (com amb “Facebook Ads” de Facebook) que els proporcionem per poder tenir anuncis més útils. A més, la informació que s’obté ja no només s’usa individualment per a cada usuari, també s’empra sumada a la de tota la resta d’usuaris, aquí neix el “Big Data” (vegeu l’article El peligro oculto del “Big Data” de Carlo Ratti i Dirk Helbing, La Unión Europea quiere acabar con el vacío legal del ‘big data’ de Blanca Gispert, Big data de las redes sociales para predecir el comportamiento ciudadano de José Carlos Rodríguez Mata o El ‘big data’ predice cuándo va a empezar una guerra de Josep Lluís Micó, a La Vanguardia, a on s’explica des de diversos punts de vista el seu ús).

---

Si les xarxes no fossin gratuïtes…

…encara s’en podria treure més profit; com en el meu cas (que sóc usuari de Instagram, Facebook, WhatsApp, Kik i Skype), doncs probablement estaria disposat a pagar diners per tots aquests serveis (si aquelles persones amb les que parlo també els compressin, comprar-les per no poder usar-les amb qui vull seria banal). Aquest, podria ser un moviment molt inteligent d’una empresa un cop tenir usuaris que, d’alguna manera, depenen del seu servei; cal destacar que WhatsApp, per exemple, ho intentà i, finalment, acabà per tornar a un model de negoci aparentment gratiït (vegeu De qué vive WhatsApp, y por qué ahora es gratis d’Adrián Fariñas a Android4All).

---

Les polítiques de privacitat i condicions d’ús

La informació els la cedim mitjançant dos documents que acostumen a ser molt llargs i extensos (encara que en alguns casos es resumeixen ja sabent que gaire bé ningú les llegeix i no corren cap perill de perdre usuaris), per complicar-ne la lectura als clients (per aquest motiu, personalment, només les llegeixo completes en algun cas especial: serveis relacionats amb quelcom molt important per a mi, amb diners, etc.). Les condicions d’ús són un conjunt de normes que ens limiten allò que podem i no podem fer en un servei (en aquest cas una xarxa social) al aceptar-les. Les polítiques de privacitat, en canvi, són les formes i maneres que consentim, al aceptar-les, que un servei manipuli les nostres dades i informació. Si llegim aquests documents, per exemple, de Facebook, podem veure exemples com el punt Anuncios y contexto social de la Política d’Ús de Dades de Facebook que em sembla molt inteligent per part de la companyia i intrusiu a l’hora; recopila les accions que els teus amics porten a terme (no només les teves) i, segons el que el teu cercle d’amistats de Facebook fa, apareixen anuncis (mitjançant els quals cobren, és clar) relacionats (dins o fora del portal); no obstant això, també es pot desactivar d’una manera més o menys complicada de trobar. A les Condicions d’Ús de Facebook, encara que es diu: “Eres el propietario de todo el contenido y la información que publicas en Facebook, y puedes controlar cómo se comparte a través de la configuración de la privacidad y de las aplicaciones.”, també s’especifica que “nos concedes una licencia no exclusiva, transferible, con derechos de sublicencia, libre de derechos de autor, aplicable globalmente, para utilizar cualquier contenido de PI que publiques en Facebook o en conexión con Facebook (en adelante, “licencia de PI”). Esta licencia de PI finaliza cuando eliminas tu contenido de PI o tu cuenta, salvo si el contenido se ha compartido con terceros y éstos no lo han eliminado.” (que qualsevol contingut que pengis, passa a ser usable per Facebook, fins i tot si l’elimines i l’haguéssis compartit prèviament amb un altre usuari). En ambdós documents, he trobat a faltar simplicitat, claretat i brevetat.

La seguretat

En conclusió, les xarxes socials són segures, però només si l’usuari que les utilitza en sap fer un ús que no el perjudiqui, fet que és d’allò més difícil, per tant, per a un usuari normal, no ho són. Des del meu punt de vista, si hagués de fer negocis demanaria ajuda a un expert per controlar les xarxes, i per compartir informació personal m’arriscaria fins a un cert punt (sempre intento vigilar molt que tot el que penjo -públicament o en privat- no fós un problema si es filtrés).

Doodle

El Doodle que he creat amb la col·laboració d’Ernest Balaña està planejat per al dia 3 de desembre (coincidint amb el primer missatge instantani, un SMS, que es va enviar) commemorant els serveis de missatgeria instantània. L’hem creat treballant conjuntament; en primer lloc, vam pensar en l’idea i el concepte del que volíem fer, en segon lloc vam buscar el material gràfic i finalment el vam editar i exportar; en últim lloc, cada u ha fet la entrada individualment amb el Gimp.

El Doodle està construit per: una G estàndard de Google (per reconèixer millor la marca Google), el logotip de WhatsApp (doncs és la major aplicació de xat d’Europa) i de Google Allo (la nova aplicació de xat de Google) com a dues lletres “o”, una “g” del estàndard de Google que està plena de missatges de xats (doncs són característics de la comunicació d’avui en dia), una “l” feta a partir d’un mosaic de logotips d’aplicacions de missatgeria instantània (per deixar constància d’altres aplicacions de xat menors com Instagram, Twitter, Facebook, Snapchat, Kik i Skype) i una “e” feta a partir de moltes emoticones (doncs en els xats instantanis ara estan gaire bé a l’altura de les paraules, en quant a nivell d’ús); també s’hi afegeixen dues persones fent ús del mòbil simbolitzant l’adicció que pot crear.

Per a el·laborar-lo hem: buscat i descarregat els logotips, una imatge plena d’emoticones, fet les dues fotografies i la captura de pantalla del xat. Ja tenint tot el material i una plantilla de Doodle’s oferida per Google (per poder col·locar les lletres en la disposició correcte) vam crear un nou projecte de Gimp 2 amb una capa de fons blanca de la mida adient; a continuació, vam insertar els logotips de Google Allo i WhatsApp i els vam escalar i col•locar, així com la “G” inicial; en segon lloc, vam fer una plantilla de la “g”, la “l” i la “e” (agafant una fotografia de la lletra, seleccionant-ne l’interior per borrar-lo, a l’hora que vam pintar-ne l’exterior; en darrer lloc, vam ajuntar la capa de fons amb la del farciment i vam retallar l’exterior que abans havíem pintat) que vam omplir amb la “textura” desitjada i vam posicionar; en tercer lloc, vam retallar el perfil de les dues fotografies (amb les eines de selecció inteligent) i el vam pintar de negre (amb el pinzell); en quart lloc vam afegir una fotografia del cercador de Google. Finalment, vam exportar el projecte com a “.jpg” i el vam pujar a WordPress. El treball final va resultar el esperat, i sense complicacions; n’estem satisfets.

Nadal

S’aproxima les consumistes èpoques de nadal, i les tradicions barrejades amb els interessos dels comerços inunden les nostres vides: ens llevem i per la radio escoltem anuncis de torrons, sortim al carrer i els carrers estan plens d’anuncis de neules i activitats nadalenques, a l’escola ja només veiem pel·lícules amb l’excusa que ja no queda temps de començar un nou tema, arribem a casa i a la televisió tot són anuncis de joguines i, finalment, ens en anem a dormir tot sentint cançons nadalenques adaptades a més anuncis… I no és que estiguin malament, totes aquestes tradicions, però no hem de perdre de vista un bon objectiu que tenim tots a complir aquestes vacances: gaudir amb els que estimem!

Per tal de crear aquest curt vídeo, vaig començar ideant-ne l’argument (la idea) i esbossant un petit storyboard (un guió il·lustrat); a continuació, vaig parlar amb l’actor i, quan va acceptar, vam gravar-ho tot (com que no era una producció molt rigorosa ni complicada) amb un smartphone (no van caler ni trípodes, ni estabilitzadors, ni micròfons, ni un llarg etcètera). Un cop acabada la producció, vaig importar-ho tot en una carpeta degudament etiquetada en un disc dur extern a on guardo tots els vídeos que edito, vaig crear un nou projecte d’Adobe Premiere (el programa de muntatge de la suite d’Adobe, el conjunt de programari per multimèdia que uso, el podeu veure una imatge a la figura 1), una nova sequència i hi vaig importar i destriar tots els vídeos gravats. I, plenament en el procés de post-producció, vaig muntar-ho tot (amb l’ordre i temps adient) afegint la música que vaig trobar a Youtube Audio Library, afegir algunes transicions per fer el vídeo menys “sec i dur”, retocar el color pujant la brillator i usant un filtre cinemàtic predefinit anomenat Cinespace 50 i, per acabar, exportant-l’ho usant l’Adobe Media Encoder.

Atès que domino prou la suite (i en especial el programa), m’agrada i acostumo a fer vídeos, no vaig tenir cap problema i el vídeo final va ser el que havia pensat des d’un principi, el temps que vaig trigar a fer-lo no es va allunyar de la meva previsió: 20 minuts de pre-producció, 20 minuts de producció, 20 minuts de post-producció i 20 minuts d’exportació, redacció de l’entrada, etc.

Figura 1. Imatge del programa Adobe Premiere (en la versió més recent: CC 2015.3) durant el el seu ús en el vídeo de Nadal.

Contrassenyes segures, segur?

L’article ¡Cuidado con tus contraseñas! Este algoritmo adivina el 73 % de las claves de Cadena Ser explica la creació de TarGuess, per part d’uns investigadors de diverses universitats basant-se en els mètodes seguits pels pirates. El “framework” dissenyat (del qual en podeu veure un resum a la fotografia de l’article) consegueix el 73% de les contrassenyes amb èxit, basant-se en la combinació de dades de la persona que s’obtenen per internet (com el nom, nom dels fills, edat, etc.). L’estudi també constata que molts codis d’accés actuals són d’allò més comuns i fàcils de trobar (combinacions com “password”, “123456”, “qwerty”, etc.).

Personalment, les meves contrassenyes són prou segures: les petjades dactilars, contrassenyes diferents d’entre 15 i 25 nombres amb lletres mejúscules i minúscules i símbols combinats (que s’usen en un màxim de tres accessos cada una) o, fins i tot, l’ús de la doble confirmació amb Google Authenticator. Les contrassenyes les cambio, aproximadament, cada uns 3 mesos, i mai cobtenen informació del entorn. A més, les preguntes de seguretat, no són gens obvies ni es poden trobar per la xarxa. Finalment, els meus famiiars no coneixen els meus codis, però tenen un document pdf encriptat amb una contrassenya perquè si algun dia em passés quelcom poguessin accedir als més bàsics. Així que, resumint i aplicant tota la teoria al meu cas personal, les meves contrassenyes són molt segures i, com a únic inconvenient, que es repeteixen en unes tres comptes cada una.

En conclusió, una contrassenya segura no existeix, doncs per força bruta (combinacions a l’atzar o guiades) sempre es poden trobar (la única qüestió és el temps que s’hagi d’emprar), però un bon exemple serien les contrassenyes de qualsevol generador de contrassenyes online (com el de Google) , però no són gens pràctiques. Així que una paraula inventada, amb símbols, nombres, majúscules i minúscules, sense relació…, (com “1.3.56_hILtrageñeria”) seria la millor opció combinada amb un servei de doble autentificació (com Goole Autenticator, amb el qual, a més de la contrassenya, s’ha d’intoduir un PIN de quatre nombres en un únic intent que apareix cada vegada d’una manera diferent en el teu mòbil).