Fris cronològic

Fris cronològic febrer

A classe, cada vegada més, apareixen conceptes relocionats amb Newton: a física, a matemàtiques… Això és perquè va ser un dels personatges científics de més renom de la seva època. Així doncs, és d’allò més enriquidor conèixer a Newton, i a la seva obra!


Isaac Newton (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Anglaterra, 1643 – Kensington, Anglaterra, 1727) va ser un matemàtic, físic i filòsof. Durant la seva vida, va fer nombrosos avenços en els seus camps d’estudi, i va crear les bases de la mecànica Newtoniana.


Newton

Obra i vida d’un dels científics de més renom

Newton va néixer prematurament el quatre de gener, tres mesos després de la mort del seu pare i, als tres anys, va passar a càrrec de l’àvia. Va ser llavors quan va començar a estudiar a la King’s School fins que en marxà; després de voler convertir-lo en un pagès, va tornar a l’escola i va convertir-se en el millor estudiant. Posteriorment, va estudiar química al Trinty College (a Cambridge) i, a l’acabar el batxillerat, va tornar a la granja familiar a causa d’una epidèmia; durant aquest període va fer nombrosos descobriments que no publicà fins més tard. Quan va tornar a Cambridge, va ser nomenat capellà i heretà (del seu primer professor de matemàtiques) la càtedra de matemàtiques. Trenta anys després, passà a ser el director de la Casa de la Moneda el 1696 (encara que també fou fiscal i jutge de pau per castigar-ne les falsificacions). Els últims anys es va dedicar a la religió i va ser president de la Royal Society. Finalment, va morir a Londres durant la nit del 31 de març del 1727 (després de molta controvèrsia sobre si havia plagiat les seves idees de càlcul diferencial, i d’una extremada excentricitat -probablement deguda per la intoxicació de mercuri durant els seus estudis d’Alquímia-) i va ser enterrat a l’abadia de Westminster.

L’obra més famosa de Newton és Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), hi publicà la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment.

La llei de gravitació universal esmenta que tot cos amb massa (m) és atret per qualsevol altre cos amb massa (m2) amb una F=G(m1· m2)/d2 (G és la constant gravitacional, és a dir, un nombre que sorgeix de la proporció de la fórmula de Newton -tot i que, més tard, apareix en la teoria de la relativitat d’Einstein; d és la distància entre els dos centres de gravetat de les dues masses). Gràcies a aquesta llei, va poder ampliar les lleis de Kepler sobre el moviment dels planetes (demostrant que les òrbites no només podien ser el·líptiques, també hiperbòliques i parabòliques).

Les lleis del moviment, en són tres. La Primera Llei o el Principi d’Inèrcia comenta que si no s’aplica cap força sobre qualsevol cos (o s’anul·len entre elles completament) manté el mateix moviment; la Segona Llei de Newton o la Llei Fonamental de la Dinàmica diu que F=m·a, és a dir, que la suma de totes les forces o F aplicades és igual a la massa o m multiplicada per l’acceleració o del cos (dit d’altra manera, l’acceleració del cos és directament proporcional a la suma de les forces que s’apliquen sobre ell i inversament proporcional a la massa); la Tercera Llei o la Llei d’Acció – Reacció esmenta que sempre que un cos exerceixi una força sobre un segon cos, aquest segon cos n’exercirà una igual però de sentit contrari en vers al primer.

Newton va crear el concepte de quantitat de moviment: una manera de tenir en consideració la massa d’un cos a l’examinar-ne la velocitat (es calcula fent que p=m·V). Aquest concepte, a més de ser un bon avanç cap a l’anàlisi d’energies serveix, per exemple, per saber que moure un vaixell molt gran i “pesat” (amb molta massa) no és el mateix que moure’n un amb menys massa a la mateixa velocitat. Amb pocs càlculs, es pot trobar la segona llei de Newton: “p/t=m·V/t ->; p/t=m·a->; F=m·a , F=pt”. A partir d’aquí, es pot deduir que el temps afecta la F, en conseqüència, és crea el concepte d’impuls (I=F·t), la variació de la quantitat de moviment. Del moment lineal sorgeix una variació, el moment angular i la seva llei de conservació.

En el camp de l’òptica, va crear una teoria sobre el color. En passar llum solar per un prisma, aquest la descompon en tots els colors (veure Figura 1), i es poden veure els que formen part de l’espectre visible (els colors que apareixen a l’arc de Sant Martí, a on passa el mateix que a l’experiment). Cal comentar que, per tal de saber que no era el prisma el que variava el color, va fer passar cada color per un prisma de vidre igual hi va demostrar que el color no variava. Més tard, es va poder arribar a la conclusió que aquell experiment va funcionar perquè cada color, a l’entrar al prisma i tenir una longitud d’ona diferent, recorria un camí diferent, i, per tant, se separaven.

los-diez-experimentos-de-la-fisica-que-cambiaron-la-historia.jpg

Figura 1. Experiment sobre els colors i la llum de Newton.

En l’àmbit de les matemàtiques també va demostrar el Teorema del binomi generalitzat (o Binomi de Newton), que serveix per resoldre un binomi elevat a certa potència), fent ús dels nombres combinatoris (veure Figura 2); la representació gràfica del binomi és la Piràmide de Tartàglia. També hi va desenvolupar el mètode de Newton, per aproximar els zeros d’una funció (els punts de tall en l’eix horitzontal).

capture

Figura 2. Com operar amb el binomi de Newton. Adaptació de https://goo.gl/LT8n86.

 

Finalment, es va disputar l’autoria del càlcul infinitesimal amb Gottfried Leibniz. Aquest tipus de càlcul combina les integrals i les derivades; grosso modo, és un càlcul que permet trobar les rectes tangents d’un punt (o gairebé) o la línia (sabent-ne les tangents dels punts).

Newton, tot i acabar morint en unes condicions d’excentrisme preocupants, va fer molts i grans avenços en la ciència. Es poden veure clarament a l’existir: la Teoria de la gravitació universal, les Lleis del moviment, el concepte de Quantitat de moviment, la Teoria dels colors, el Teorema del binomi generalitzat, el Mètode per aproximar els zeros d’una funció, el càlcul infinitesimal… de Newton.


Fonts:

https://en.wikipedia.org/wiki/Isaac_Newton

http://www.biography.com/people/isaac-newton-9422656

https://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A1lculo_infinitesimal

http://edumatth.weebly.com/el-caacutelculo-infinitesimal.html

https://es.wikipedia.org/wiki/Leyes_de_Newton

https://thales.cica.es/rd/Recursos/rd98/Fisica/02/leyes.html

http://www.vitutor.com/pro/1/a_11.html

https://es.wikipedia.org/wiki/Cantidad_de_movimiento

https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=8&ved=0ahUKEwivlb77mJXSAhUUM8AKHas5DMgQFghTMAc&url=http%3A%2F%2Fwww.academia.edu%2F8617431%2Fteor%25C3%25ADa_del_color_seg%25C3%25BAn_Plat%25C3%25B3n_Aristoteles_Newton_y_Young&usg=AFQjCNEV08fTT7zQgwhxMRIXHpaJwnwQvg&sig2=cvNn8gcMFYGiD7yb-Fey3g&bvm=bv.147134024,d.ZGg


 

Anuncis
Estàndard

A continuació trobareu la meva entrada sobre la creació del foc durant la prehistòria per l’Homo Erectus. He escollit aquest tema atès que és un dels events de més importància en la història de la humanitat, la va revolucionar i cambiar en la seva totalitat.

EL PRIMER EN PODER CREMAR-SE

Descobriment del foc per l’Homo Erectus a la Prehistòria

El foc revolucionà la humanitat durant la Prehistòria, i els seus usos són múltiples i necessaris; fa més d’un milió i mig d’anys ja s’usava quan la natura el causava, però el gran canvi va ser quan el nostre antecessor Homo Erectus el va poder crear independentment de la natura.

Les primeres restes de combustió per foc són trobades a Etiòpia, Zàmbia i Sud Àfrica (datades de fa un milió i mig d’anys) però és dubtós si eren d’un ús intencionat o de si eren, més probablement, focs naturals. Més tard, van aparèixer restes d’ús del foc a Xina, França, Hongria, …, fa uns 795.000 anys. Aquella època fou habitada per l’Homo Erectus i usava el foc provocat per la naturalesa. A la península ibèrica no van aparèixer fins fa 250.000 anys.

El foc servia per coure ajudant a eliminar toxines i paràsits fent-la més saludable i més gustosa i tendre, conservar aliments per a l’hivern fumant-los, fer infusions de les plantes medicinals, treballar amb calor per poder manipular més els elements, per caçar (creant estampides o acovardint els animals), per cohesionar el grup en un ambient, per poder il·luminar-se (amb torxes, espelmes o làmpades, posteriorment), etc.

En aquella època, per fer foc, calia un arquet, un suport de fusta dura i seca, una mica d’espart (o qualsevol fibra vegetal fina i seca), un os d’animal… El que feien era fer rodar un pal amb l’arquet sobre el suport de fusta fins a conseguir algunes restes que cremin a causa de la fricció. Aquestes restes calentes es col·loquen embolicades amb les fibres vegetals seques que acabaran cremant i fent una flama. Podeu veure-ho al vídeo de l’article.

En conclusió, l’ús del foc originat naturalment fou molt útil fa un milió i mig d’anys. Però esdevingué molt més pràctic quan l’Homo Erectus el va aprendre a crear i usar per fins alimentaris, caçar, il·luminar, etc., fa 795.000 anys.


Continua llegint

En aquesta entrada parlarem de Lluís XVI, doncs és un tema que ja estem estudiant a història i així tinc la opció de aprofundir els meus coneixements i de repassar per l’examen.

VOLIA REGNAR FRANÇA I ACABÀ DECAPITAT

Lluís XVI va ser Rei de França, però la revolució acabà amb ell.

Lluís XVI (Versalles, agost, 1754 – París, gener 1793) fou rei de França i Navarra (1774-1792). Va heredar la corona quan el seu pare i el seu germà gran moriren, l’any 1770 es casà amb l’arxiduquesa Maria Antonieta. Finalment, va ser jutjat per la Convenció Nacional per traïció i morí guillotinat.

 


 

El 23 d’agost de 1754 l’anomenaren Lluís August, duc de Berry. El seu pare era l’únic fill de Lluís XV de França i la seva mare, Maria Josepa de Saxònia (filla del rei August III de Polònia), la seva segona esposa.

La seva infantesa no fou la millor per a un de la seva classe, doncs els seus pares es centraven en el seu germà gran Lluís, duc de Borgonya, però quan morí l’any 1761 (amb deu anys), tota l’atenció es dedicà a Lluís August. Fou un bon estudiant d’història i astronomia, i gaudia anant de cacera amb el seu avi. Des que els seus germans petits (Lluís Estanislau, comte de Provença, i Carles Felip, comte d’Artois) van néixer tingué una bona relació amb ells.

Esdevingué rei l’any 1765, quan el seu pare morí, vegeu-ne una imatge al final del paràgraf. La seva educació va anar passant per la tutela de la seva mare, la seva àvia i fou culminada amb les seves ties. El 16 de maig de 1770 es casà amb l’arxiduquesa Maria Antonieta d’Àustria (filla de Francesc  I, emperador romanogermànic, i de Marie Teresa I d’Àustria, que tingué quatre fills més: Maria Teresa de França, Lluís Josep de França, Lluís XVII de França i Sofia Beatriu de França). Al llarg del temps, s’ha tingut la imatge de Lluís XVI com un incompetent, manipulat pels seus consellers i amb interès només per les seves aficions (caçar i la fusteria), això es pot explicar ja que tenia un gran nivell de miopia que li dificultava reconèixer els seus interlocutors; però es diu que fou un rei instruït en història, geografia, navegació, ciències i anglès. El rei no es trobava confortable en l’esquema de l’autoritat absoluta de Lluís XIV, però així aconseguí el rebuig de la noblesa, que se sentien privats del seu estatus i orgull. Durant el seu regnat cal destacar que donà suport a la Revolució Americana, va combatre el domini marítim britànic, va establir el sistema de parlaments… El seu regnat acabà amb una important crisi institucional, i així es va començar a demanar la reunió dels Estats Generals (organisme de la noblesa per prendre decisions) que no s’havia reunit des del 1614.

Resultat d'imatges de lluís XVI

Lluís XVI de França

L’intent de reunir els Estats Generals donà pas a la Revolució Francesa. Que s’inicià quan el tercer estament (el poble) declarà l’Assamblea Nacional (juny de 1789). La presa de la Bastilla (14 de juliol) posà fi a l’absolutisme. Lluís XVI, després de ser capturat fugint cap a Varennes, fou obligat a jutjar respectar la constitució. I el 10 d’agost de 1792 van ser retirades les seves funcions i el 21 de setembre del mateix any fou destronat i es proclamà la república. Després de ser empresonat (a la Torre del Temple) es van presentar onze càrrecs en vers ell, finalment, fou executat a la guillotina el 16 de gener de 1793 (vegeu-ne un vídeo a continuació, explica amb tot detall el dia en que l’executaren).


Fonts:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_XVI_de_Fran%C3%A7a

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0038207.xml

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/14/l%E2%80%99execucio-de-lluis-xvi/

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/luis_xvi.htm