A continuació, podeu veure el vídeo elaborat per Andrea Gómez i Miquel Vázquez, responent a la pregunta de com aconsegueixen les pel·lícules fer-nos plorar més fàcilment. I la resposta, teòricament parlant, és d’allò més senzilla: fent un ús específic de la música, creuant músiques alegres amb moments tristos. La inquietud que ens portà a plantejar-nos aquesta pregunta es degué al fet que estàvem discutint perquè en algunes preguntes plorem més que en altres, i com ho podíem aplicar nosaltres per a futurs vídeos.
Per tal de produir el vídeo, vam buscar la informació per internet (i exemples) i vam crear un guió amb el diàleg i un petit storyboard amb els plans que necessitàvem. Llavors, vam passar a la fase de producció pròpiament, vam gravar els vídeos de la presentadora i les “veus en off” amb una càmera XA30 (de Canon) i un micròfon direccional Rode. Finalment, vam muntar el vídeo seguint el storyboard i el guió amb l’Adobe Premiere Pro CC 2017, afegint-hi les pel·lícules, els “veus en off”, creant un petit chroma (per la presentadora) i editant la “intro” i la “outro”. El vídeo és senzill de produir i post produir, no hi ha hagut cap problema. El resultat, dins del límit que el mateix format estableix, és prou satisfactori (caldria haver millorat una mica la il·luminació del chroma, però no vam tenir prou temps).
Anuncis
Amb motiu del treball d’informàtica, en el que es demanava un espot per mitjans audiovisuals de menys de 30 segons d’idea original o inspirat en algun altre i amb l’únic requeriment que l’autor havia de sortir visualment al vídeo, he creat un anunci dels serveis de Movistar TV (que podeu veure a continuació) inspirat en els que ara estan sortint publicats.
L’espot explica com una mare intenta arribar a casa seva a l’hora, per poder arribar a veure un episodi nou de la seva serie preferida; no obstant el seu intent, arriba tard, mentre que el seu fill que sí que sap que Movistar TV permet veure un programa des de l’inici quan es vulgui se’n riu amistosament tot explicant aquesta funcionalitat (doncs és la idea de l’espot). Cal comentar que jo surto, al fons d’un dels darrers plans de la última escena amb una dessuadora de color blau.
Per crear l’anunci, vaig intentar seguir el flux de treball habitual “Preproducció – Producció – Postproducció”, tot i que en algun moment ho vaig haver de cambiar atès que teníem molt poc temps (dues setmanes i escaig). En primer lloc, vaig decidir fer un anunci del primer que sortís a la TV, doncs no tinc gaire originalitat ni creativitat, així que la vaig encendre i va sortir un dels anuncis de Vic y Van (Movistar TV). En segon lloc, vaig pensar com podia fer una versió d’aquell anunci o un que anunciés aquell producte, també en vaig mirar paral·lelament d’altres de la mateixa campanya de Vic y Van (doncs hi ha diversos anuncis explicant cada una de les funcionalitats). Quan vaig haver decidit escollir la funcionalitat de “Començar des de l’inici”, vaig treballar dues idees sobre com plantejar l’espot en paral·lel, fins que vaig veure que una era més fluixa que l’altra. Llavors, vaig fer alguns esbossos del guió (només per aclarir-m’ho tot) i dues o tres versions del storyboard (per saber què gravar). A continuació, com que no tenia molt temps, vaig decidir avançar feina de postproducció fins que no arribés el dia del rodatge: buscar les músiques amb els drets d’ús corresponents i adaptar-les, fer la mescla d’algun so, etc. El dia del rodatge, seguint el storyboard, vaig gravar els diferents plans de cada escena amb els dos figurants (vaig usar una càmera Canon XA20, un parell de focus LEDs de la marca NanGuang, un micròfon de l’estil “shotgun” direccional RODE…); així com, un cop muntat el vídeo amb la base sonora que ja tenia (usant Adobe Premiere Pro CC 2017 (veure Figura 1) tant per l’audio com el vídeo, doncs no hi havien efectes complicats que requerissin programes específics), la veu en off (amb un micròfon de condensador NT1-A també de la marca Rode), els efectes foley (alternant els dos micròfons que ja he mencionat…)…
Capture

Figura 1. Imatge del projecte al programa Adobe Premiere Pro CC 2017 durant el projecte de l’espot.

A on més problemes vaig trobar va ser a la fase de producció, trobar bons figurants per un treball de la escola simple és molt difícil i no ho vaig aconseguir, cuidar l’estil disposant de poques locations és complicat i trobar un bon look amb la Canon XA20 costa (doncs té un sensor petit i aconseguir un efecte de profunditat de camp és difícil). A més, no tinc coneixements suficients de cinematografia (en el sentit de l’ús de lents, tipus de plans, il·luminació necessària…). Per tant, aquests errors difícils de resoldre a curt termini, han passat factura al resultat final. D’aquest espot, vull destacar-ne com a positiu la integració dels foley que crec que ha funcionat, l’ús d’algun efecte nou com el Dolly-zoom (molt discretament, s’ha de dir), el resultat de l’efecte de reverberació de la veu en off, el dinamisme en general i sobre tot del primer pla, els canvis en les músiques i sons que crec que han quedat prou bé…, i, com a negatiu i millorable, la manera d’aparèixer jo a l’espot, l’estètica de l’espot (el look general), la poca profunditat de pla en alguns casos, la il·luminació millorable (en algun pla, doncs en exteriors és difícil sense reflectors i en interiors encara no domino prou la tècnica del 3 point lighting)…
En conclusió, la idea del treball crec que és bona però trobo innecessari que els autors haguem de sortir-hi obligatòriament, així com que es faci l’espot sense haver fet cap classe d’audiovisuals (i per tant no tenir gaires coneixements, en el millor dels casos) i que els grups i el temps siguin reduïts (no es pot esperar un bon resultat, d’aquesta manera). Finalment, el meu treball no ha sigut catastròfic però, tot i que suposo que compleix amb escreix el llindar que s’esperava a nivell de la classe, té moltes deficiències i punts a millorar, i molt! Fins que no sigui un anunci digne de sortir a la TV no estaré content del tot!