Articles

Privacitat a les xarxes socials

“Les xarxes socials, gratuïtes i perfectes”

Sí, és clar… que no! Cal pensar amb lògica, calen molts diners per només mantenir els servidors i treballadors i si no ho paguem, no som els consumidors! En lloc nostre, els són empreses externes que sí que paguen per la informació (com amb “Facebook Ads” de Facebook) que els proporcionem per poder tenir anuncis més útils. A més, la informació que s’obté ja no només s’usa individualment per a cada usuari, també s’empra sumada a la de tota la resta d’usuaris, aquí neix el “Big Data” (vegeu l’article El peligro oculto del “Big Data” de Carlo Ratti i Dirk Helbing, La Unión Europea quiere acabar con el vacío legal del ‘big data’ de Blanca Gispert, Big data de las redes sociales para predecir el comportamiento ciudadano de José Carlos Rodríguez Mata o El ‘big data’ predice cuándo va a empezar una guerra de Josep Lluís Micó, a La Vanguardia, a on s’explica des de diversos punts de vista el seu ús).


Si les xarxes no fossin gratuïtes…
…encara s’en podria treure més profit; com en el meu cas (que sóc usuari de Instagram, Facebook, WhatsApp, Kik i Skype), doncs probablement estaria disposat a pagar diners per tots aquests serveis (si aquelles persones amb les que parlo també els compressin, comprar-les per no poder usar-les amb qui vull seria banal). Aquest, podria ser un moviment molt inteligent d’una empresa un cop tenir usuaris que, d’alguna manera, depenen del seu servei; cal destacar que WhatsApp, per exemple, ho intentà i, finalment, acabà per tornar a un model de negoci aparentment gratiït (vegeu De qué vive WhatsApp, y por qué ahora es gratis d’Adrián Fariñas a Android4All).

Les polítiques de privacitat i condicions d’ús

La informació els la cedim mitjançant dos documents que acostumen a ser molt llargs i extensos (encara que en alguns casos es resumeixen ja sabent que gaire bé ningú les llegeix i no corren cap perill de perdre usuaris), per complicar-ne la lectura als clients (per aquest motiu, personalment, només les llegeixo completes en algun cas especial: serveis relacionats amb quelcom molt important per a mi, amb diners, etc.). Les condicions d’ús són un conjunt de normes que ens limiten allò que podem i no podem fer en un servei (en aquest cas una xarxa social) al aceptar-les. Les polítiques de privacitat, en canvi, són les formes i maneres que consentim, al aceptar-les, que un servei manipuli les nostres dades i informació. Si llegim aquests documents, per exemple, de Facebook, podem veure exemples com el punt Anuncios y contexto social de la Política d’Ús de Dades de Facebook que em sembla molt inteligent per part de la companyia i intrusiu a l’hora; recopila les accions que els teus amics porten a terme (no només les teves) i, segons el que el teu cercle d’amistats de Facebook fa, apareixen anuncis (mitjançant els quals cobren, és clar) relacionats (dins o fora del portal); no obstant això, també es pot desactivar d’una manera més o menys complicada de trobar. A les Condicions d’Ús de Facebook, encara que es diu: “Eres el propietario de todo el contenido y la información que publicas en Facebook, y puedes controlar cómo se comparte a través de la configuración de la privacidad y de las aplicaciones.”, també s’especifica que “nos concedes una licencia no exclusiva, transferible, con derechos de sublicencia, libre de derechos de autor, aplicable globalmente, para utilizar cualquier contenido de PI que publiques en Facebook o en conexión con Facebook (en adelante, “licencia de PI”). Esta licencia de PI finaliza cuando eliminas tu contenido de PI o tu cuenta, salvo si el contenido se ha compartido con terceros y éstos no lo han eliminado.” (que qualsevol contingut que pengis, passa a ser usable per Facebook, fins i tot si l’elimines i l’haguéssis compartit prèviament amb un altre usuari). En ambdós documents, he trobat a faltar simplicitat, claretat i brevetat.

La seguretat

En conclusió, les xarxes socials són segures, però només si l’usuari que les utilitza en sap fer un ús que no el perjudiqui, fet que és d’allò més difícil, per tant, per a un usuari normal, no ho són. Des del meu punt de vista, si hagués de fer negocis demanaria ajuda a un expert per controlar les xarxes, i per compartir informació personal m’arriscaria fins a un cert punt (sempre intento vigilar molt que tot el que penjo -públicament o en privat- no fós un problema si es filtrés).

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s