A continuació, podeu veure el vídeo elaborat per Andrea Gómez i Miquel Vázquez, responent a la pregunta de com aconsegueixen les pel·lícules fer-nos plorar més fàcilment. I la resposta, teòricament parlant, és d’allò més senzilla: fent un ús específic de la música, creuant músiques alegres amb moments tristos. La inquietud que ens portà a plantejar-nos aquesta pregunta es degué al fet que estàvem discutint perquè en algunes preguntes plorem més que en altres, i com ho podíem aplicar nosaltres per a futurs vídeos.
Per tal de produir el vídeo, vam buscar la informació per internet (i exemples) i vam crear un guió amb el diàleg i un petit storyboard amb els plans que necessitàvem. Llavors, vam passar a la fase de producció pròpiament, vam gravar els vídeos de la presentadora i les “veus en off” amb una càmera XA30 (de Canon) i un micròfon direccional Rode. Finalment, vam muntar el vídeo seguint el storyboard i el guió amb l’Adobe Premiere Pro CC 2017, afegint-hi les pel·lícules, els “veus en off”, creant un petit chroma (per la presentadora) i editant la “intro” i la “outro”. El vídeo és senzill de produir i post produir, no hi ha hagut cap problema. El resultat, dins del límit que el mateix format estableix, és prou satisfactori (caldria haver millorat una mica la il·luminació del chroma, però no vam tenir prou temps).
Amb motiu del treball d’informàtica, en el que es demanava un espot per mitjans audiovisuals de menys de 30 segons d’idea original o inspirat en algun altre i amb l’únic requeriment que l’autor havia de sortir visualment al vídeo, he creat un anunci dels serveis de Movistar TV (que podeu veure a continuació) inspirat en els que ara estan sortint publicats.
L’espot explica com una mare intenta arribar a casa seva a l’hora, per poder arribar a veure un episodi nou de la seva serie preferida; no obstant el seu intent, arriba tard, mentre que el seu fill que sí que sap que Movistar TV permet veure un programa des de l’inici quan es vulgui se’n riu amistosament tot explicant aquesta funcionalitat (doncs és la idea de l’espot). Cal comentar que jo surto, al fons d’un dels darrers plans de la última escena amb una dessuadora de color blau.
Per crear l’anunci, vaig intentar seguir el flux de treball habitual “Preproducció – Producció – Postproducció”, tot i que en algun moment ho vaig haver de cambiar atès que teníem molt poc temps (dues setmanes i escaig). En primer lloc, vaig decidir fer un anunci del primer que sortís a la TV, doncs no tinc gaire originalitat ni creativitat, així que la vaig encendre i va sortir un dels anuncis de Vic y Van (Movistar TV). En segon lloc, vaig pensar com podia fer una versió d’aquell anunci o un que anunciés aquell producte, també en vaig mirar paral·lelament d’altres de la mateixa campanya de Vic y Van (doncs hi ha diversos anuncis explicant cada una de les funcionalitats). Quan vaig haver decidit escollir la funcionalitat de “Començar des de l’inici”, vaig treballar dues idees sobre com plantejar l’espot en paral·lel, fins que vaig veure que una era més fluixa que l’altra. Llavors, vaig fer alguns esbossos del guió (només per aclarir-m’ho tot) i dues o tres versions del storyboard (per saber què gravar). A continuació, com que no tenia molt temps, vaig decidir avançar feina de postproducció fins que no arribés el dia del rodatge: buscar les músiques amb els drets d’ús corresponents i adaptar-les, fer la mescla d’algun so, etc. El dia del rodatge, seguint el storyboard, vaig gravar els diferents plans de cada escena amb els dos figurants (vaig usar una càmera Canon XA20, un parell de focus LEDs de la marca NanGuang, un micròfon de l’estil “shotgun” direccional RODE…); així com, un cop muntat el vídeo amb la base sonora que ja tenia (usant Adobe Premiere Pro CC 2017 (veure Figura 1) tant per l’audio com el vídeo, doncs no hi havien efectes complicats que requerissin programes específics), la veu en off (amb un micròfon de condensador NT1-A també de la marca Rode), els efectes foley (alternant els dos micròfons que ja he mencionat…)…
Capture

Figura 1. Imatge del projecte al programa Adobe Premiere Pro CC 2017 durant el projecte de l’espot.

A on més problemes vaig trobar va ser a la fase de producció, trobar bons figurants per un treball de la escola simple és molt difícil i no ho vaig aconseguir, cuidar l’estil disposant de poques locations és complicat i trobar un bon look amb la Canon XA20 costa (doncs té un sensor petit i aconseguir un efecte de profunditat de camp és difícil). A més, no tinc coneixements suficients de cinematografia (en el sentit de l’ús de lents, tipus de plans, il·luminació necessària…). Per tant, aquests errors difícils de resoldre a curt termini, han passat factura al resultat final. D’aquest espot, vull destacar-ne com a positiu la integració dels foley que crec que ha funcionat, l’ús d’algun efecte nou com el Dolly-zoom (molt discretament, s’ha de dir), el resultat de l’efecte de reverberació de la veu en off, el dinamisme en general i sobre tot del primer pla, els canvis en les músiques i sons que crec que han quedat prou bé…, i, com a negatiu i millorable, la manera d’aparèixer jo a l’espot, l’estètica de l’espot (el look general), la poca profunditat de pla en alguns casos, la il·luminació millorable (en algun pla, doncs en exteriors és difícil sense reflectors i en interiors encara no domino prou la tècnica del 3 point lighting)…
En conclusió, la idea del treball crec que és bona però trobo innecessari que els autors haguem de sortir-hi obligatòriament, així com que es faci l’espot sense haver fet cap classe d’audiovisuals (i per tant no tenir gaires coneixements, en el millor dels casos) i que els grups i el temps siguin reduïts (no es pot esperar un bon resultat, d’aquesta manera). Finalment, el meu treball no ha sigut catastròfic però, tot i que suposo que compleix amb escreix el llindar que s’esperava a nivell de la classe, té moltes deficiències i punts a millorar, i molt! Fins que no sigui un anunci digne de sortir a la TV no estaré content del tot!

S’aproxima les consumistes èpoques de nadal, i les tradicions barrejades amb els interessos dels comerços inunden les nostres vides: ens llevem i per la radio escoltem anuncis de torrons, sortim al carrer i els carrers estan plens d’anuncis de neules i activitats nadalenques, a l’escola ja només veiem pel·lícules amb l’excusa que ja no queda temps de començar un nou tema, arribem a casa i a la televisió tot són anuncis de joguines i, finalment, ens en anem a dormir tot sentint cançons nadalenques adaptades a més anuncis… I no és que estiguin malament, totes aquestes tradicions, però no hem de perdre de vista un bon objectiu que tenim tots a complir aquestes vacances: gaudir amb els que estimem!

Per tal de crear aquest curt vídeo, vaig començar ideant-ne l’argument (la idea) i esbossant un petit storyboard (un guió il·lustrat); a continuació, vaig parlar amb l’actor i, quan va acceptar, vam gravar-ho tot (com que no era una producció molt rigorosa ni complicada) amb un smartphone (no van caler ni trípodes, ni estabilitzadors, ni micròfons, ni un llarg etcètera). Un cop acabada la producció, vaig importar-ho tot en una carpeta degudament etiquetada en un disc dur extern a on guardo tots els vídeos que edito, vaig crear un nou projecte d’Adobe Premiere (el programa de muntatge de la suite d’Adobe, el conjunt de programari per multimèdia que uso, el podeu veure una imatge a la figura 1), una nova sequència i hi vaig importar i destriar tots els vídeos gravats. I, plenament en el procés de post-producció, vaig muntar-ho tot (amb l’ordre i temps adient) afegint la música que vaig trobar a Youtube Audio Library, afegir algunes transicions per fer el vídeo menys “sec i dur”, retocar el color pujant la brillator i usant un filtre cinemàtic predefinit anomenat Cinespace 50 i, per acabar, exportant-l’ho usant l’Adobe Media Encoder.

Atès que domino prou la suite (i en especial el programa), m’agrada i acostumo a fer vídeos, no vaig tenir cap problema i el vídeo final va ser el que havia pensat des d’un principi, el temps que vaig trigar a fer-lo no es va allunyar de la meva previsió: 20 minuts de pre-producció, 20 minuts de producció, 20 minuts de post-producció i 20 minuts d’exportació, redacció de l’entrada, etc.

Captura.PNG

Figura 1. Imatge del programa Adobe Premiere (en la versió més recent: CC 2015.3) durant el el seu ús en el vídeo de Nadal.

A continuació trobareu la meva entrada sobre la creació del foc durant la prehistòria per l’Homo Erectus. He escollit aquest tema atès que és un dels events de més importància en la història de la humanitat, la va revolucionar i cambiar en la seva totalitat.

EL PRIMER EN PODER CREMAR-SE

Descobriment del foc per l’Homo Erectus a la Prehistòria

El foc revolucionà la humanitat durant la Prehistòria, i els seus usos són múltiples i necessaris; fa més d’un milió i mig d’anys ja s’usava quan la natura el causava, però el gran canvi va ser quan el nostre antecessor Homo Erectus el va poder crear independentment de la natura.

Les primeres restes de combustió per foc són trobades a Etiòpia, Zàmbia i Sud Àfrica (datades de fa un milió i mig d’anys) però és dubtós si eren d’un ús intencionat o de si eren, més probablement, focs naturals. Més tard, van aparèixer restes d’ús del foc a Xina, França, Hongria, …, fa uns 795.000 anys. Aquella època fou habitada per l’Homo Erectus i usava el foc provocat per la naturalesa. A la península ibèrica no van aparèixer fins fa 250.000 anys.

El foc servia per coure ajudant a eliminar toxines i paràsits fent-la més saludable i més gustosa i tendre, conservar aliments per a l’hivern fumant-los, fer infusions de les plantes medicinals, treballar amb calor per poder manipular més els elements, per caçar (creant estampides o acovardint els animals), per cohesionar el grup en un ambient, per poder il·luminar-se (amb torxes, espelmes o làmpades, posteriorment), etc.

En aquella època, per fer foc, calia un arquet, un suport de fusta dura i seca, una mica d’espart (o qualsevol fibra vegetal fina i seca), un os d’animal… El que feien era fer rodar un pal amb l’arquet sobre el suport de fusta fins a conseguir algunes restes que cremin a causa de la fricció. Aquestes restes calentes es col·loquen embolicades amb les fibres vegetals seques que acabaran cremant i fent una flama. Podeu veure-ho al vídeo de l’article.

En conclusió, l’ús del foc originat naturalment fou molt útil fa un milió i mig d’anys. Però esdevingué molt més pràctic quan l’Homo Erectus el va aprendre a crear i usar per fins alimentaris, caçar, il·luminar, etc., fa 795.000 anys.


Continua llegint

En aquesta entrada parlarem de Lluís XVI, doncs és un tema que ja estem estudiant a història i així tinc la opció de aprofundir els meus coneixements i de repassar per l’examen.

VOLIA REGNAR FRANÇA I ACABÀ DECAPITAT

Lluís XVI va ser Rei de França, però la revolució acabà amb ell.

Lluís XVI (Versalles, agost, 1754 – París, gener 1793) fou rei de França i Navarra (1774-1792). Va heredar la corona quan el seu pare i el seu germà gran moriren, l’any 1770 es casà amb l’arxiduquesa Maria Antonieta. Finalment, va ser jutjat per la Convenció Nacional per traïció i morí guillotinat.

 


 

El 23 d’agost de 1754 l’anomenaren Lluís August, duc de Berry. El seu pare era l’únic fill de Lluís XV de França i la seva mare, Maria Josepa de Saxònia (filla del rei August III de Polònia), la seva segona esposa.

La seva infantesa no fou la millor per a un de la seva classe, doncs els seus pares es centraven en el seu germà gran Lluís, duc de Borgonya, però quan morí l’any 1761 (amb deu anys), tota l’atenció es dedicà a Lluís August. Fou un bon estudiant d’història i astronomia, i gaudia anant de cacera amb el seu avi. Des que els seus germans petits (Lluís Estanislau, comte de Provença, i Carles Felip, comte d’Artois) van néixer tingué una bona relació amb ells.

Esdevingué rei l’any 1765, quan el seu pare morí, vegeu-ne una imatge al final del paràgraf. La seva educació va anar passant per la tutela de la seva mare, la seva àvia i fou culminada amb les seves ties. El 16 de maig de 1770 es casà amb l’arxiduquesa Maria Antonieta d’Àustria (filla de Francesc  I, emperador romanogermànic, i de Marie Teresa I d’Àustria, que tingué quatre fills més: Maria Teresa de França, Lluís Josep de França, Lluís XVII de França i Sofia Beatriu de França). Al llarg del temps, s’ha tingut la imatge de Lluís XVI com un incompetent, manipulat pels seus consellers i amb interès només per les seves aficions (caçar i la fusteria), això es pot explicar ja que tenia un gran nivell de miopia que li dificultava reconèixer els seus interlocutors; però es diu que fou un rei instruït en història, geografia, navegació, ciències i anglès. El rei no es trobava confortable en l’esquema de l’autoritat absoluta de Lluís XIV, però així aconseguí el rebuig de la noblesa, que se sentien privats del seu estatus i orgull. Durant el seu regnat cal destacar que donà suport a la Revolució Americana, va combatre el domini marítim britànic, va establir el sistema de parlaments… El seu regnat acabà amb una important crisi institucional, i així es va començar a demanar la reunió dels Estats Generals (organisme de la noblesa per prendre decisions) que no s’havia reunit des del 1614.

Resultat d'imatges de lluís XVI

Lluís XVI de França

L’intent de reunir els Estats Generals donà pas a la Revolució Francesa. Que s’inicià quan el tercer estament (el poble) declarà l’Assamblea Nacional (juny de 1789). La presa de la Bastilla (14 de juliol) posà fi a l’absolutisme. Lluís XVI, després de ser capturat fugint cap a Varennes, fou obligat a jutjar respectar la constitució. I el 10 d’agost de 1792 van ser retirades les seves funcions i el 21 de setembre del mateix any fou destronat i es proclamà la república. Després de ser empresonat (a la Torre del Temple) es van presentar onze càrrecs en vers ell, finalment, fou executat a la guillotina el 16 de gener de 1793 (vegeu-ne un vídeo a continuació, explica amb tot detall el dia en que l’executaren).


Fonts:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_XVI_de_Fran%C3%A7a

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0038207.xml

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/14/l%E2%80%99execucio-de-lluis-xvi/

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/luis_xvi.htm