Sin categoría

RANSOMWARE

En Un ataque informático masivo con ‘ransomware’ afecta a medio mundo de El Periódico (Carmen Jané, 17 de maig del 2017), s’explica que el programa “Wanna Cry”, en les seves versions per a cada una de les vint-i-vuit llengües en què el programa està disponible, va encriptar els fitxers de grans empreses i governs d’una gran part del món. A Espanya, BBVA, Iberdrola, Banco Santander i Telefónica van ser les grans empreses suposadament afectades (tot i que algunes sí que ho han acceptat, com Telefónica). Al Regne Unit, un dels majors problemes va ser l’atac en un hospital.
“Wanna cry” és un ransomware (un programa que encripta fitxers amb xifrats aleatoris que només es poden resoldre amb una clau específica) provinent del malware “Hdracrypt” (que es pot replicar dins d’una mateixa xarxa aprofitant una vulnerabilitat dels sistemes Windows -a no ser que s’instal·li una actualització, que no està disponible per Windows 7-). Quan s’obre l’enllaç, el programa s’instal·la i demana un rescat de 300 dòlars en bitcoins (una moneda únicament digital en la que és extremadament complicada seguir el rastre d’una transferència) seguint el flux de la imatge següent extreta de El Periódico.
En conclusió, podem dir que el problema es podia intentar acabar acceptant el xantatge o podria haver estat solucionat disposant dels equips sempre actualitzats, i així no hauria estat necessari tancar totes les xarxes, provar i determinar i aïllar els ordinadors afectats, i restaurar unes còpies de seguretat (que en molts casos perden dades respecte a la versió original). Tot i això, com ja hem dit, l’actualització no està disponible per Windows 7 i sempre que es descobreixin noves vulnerabilitats.
Estàndard
A continuació, podeu veure el vídeo elaborat per Andrea Gómez i Miquel Vázquez, responent a la pregunta de com aconsegueixen les pel·lícules fer-nos plorar més fàcilment. I la resposta, teòricament parlant, és d’allò més senzilla: fent un ús específic de la música, creuant músiques alegres amb moments tristos. La inquietud que ens portà a plantejar-nos aquesta pregunta es degué al fet que estàvem discutint perquè en algunes preguntes plorem més que en altres, i com ho podíem aplicar nosaltres per a futurs vídeos.
Per tal de produir el vídeo, vam buscar la informació per internet (i exemples) i vam crear un guió amb el diàleg i un petit storyboard amb els plans que necessitàvem. Llavors, vam passar a la fase de producció pròpiament, vam gravar els vídeos de la presentadora i les “veus en off” amb una càmera XA30 (de Canon) i un micròfon direccional Rode. Finalment, vam muntar el vídeo seguint el storyboard i el guió amb l’Adobe Premiere Pro CC 2017, afegint-hi les pel·lícules, els “veus en off”, creant un petit chroma (per la presentadora) i editant la “intro” i la “outro”. El vídeo és senzill de produir i post produir, no hi ha hagut cap problema. El resultat, dins del límit que el mateix format estableix, és prou satisfactori (caldria haver millorat una mica la il·luminació del chroma, però no vam tenir prou temps).
Sin categoría

Valoració spots publicitaris

La setmana passada, la majoria dels alumnes van presentar uns espots publicitaris, després en vam fer una valoració de cada un. De tots, no n’hi ha cap bo, que es pogués veure a la TV (i és obvi, ja que ningú ens n’ha ensenyat). Mitjançant aquest enllaç podeu accedir a les valoracions de tots els espots. Per considerar que un espot està bé hauria de: complir les normes de presentació (temps límit, format adequat, data de presentació correcta, etc.), no incloure material del qual no se’n tinguin els drets d’ús corresponents, que la qualitat tècnica de la imatge sigui correcta (sense soroll d’imatge, amb equilibri de blancs, amb una exposició adequada, de suficient resolució –1080p o més- i velocitat –25fps o similar, com a mínim-, amb una velocitat d’obturador suficient -a ser possible que compleixi la regla dels 180º-…), que la qualitat tècnica de l’àudio sigui correcta (sense sorolls, ecos o altres interferències no desitjades, amb una bona gain que no saturi el so…), amb un muntatge i/o edició coherent (que no es noti i sigui natural, que els àudios estiguin equilibrats entre si…), amb un look general bo o excel·lent (tot allò relacionat amb la direcció de fotografia), una bona idea i un bon guió -si cal-, que l’actuació sigui correcta o bona, que la gravació i el blocking tinguin sentit i corresponguin al que passa a l’escena…
Tot i això, en hi ha de molts nivells; des del meu punt de vista, els espots dels meus companys són pitjors al meu. Del meu, vull destacar-ne com a positiu la integració dels foley que crec que ha funcionat, l’ús d’algun efecte nou com el Dolly-zoom (molt discretament, s’ha de dir), el resultat de l’efecte de reverberació de la veu en off, el dinamisme en general i sobretot del primer pla, els canvis en les músiques i sons que crec que han quedat prou bé…, i, com a negatiu i molt millorable, la manera d’aparèixer jo a l’espot, l’estètica de l’espot (el look general), la poca profunditat de pla en alguns casos, la il·luminació millorable (en algun pla, doncs en exteriors és difícil sense reflectors i en interiors encara no domino prou la tècnica del 3 point lighting), el primer pla (que surt out of focus en algun moment i la il·luminació no és gaire adequada)… En conclusió, la idea de l’espot crec que és bona però trobo innecessari que els autors haguem de sortir-hi obligatòriament, així com que es faci l’espot sense haver fet cap classe d’audiovisuals (i per tant no tenir gaires coneixements, en el millor dels casos) i que els grups i el temps siguin reduïts (no es pot esperar un bon resultat, d’aquesta manera). En relació amb el meu treball, cal dir que no ha sigut catastròfic però, tot i que suposo que compleix amb escreix el llindar que s’esperava a nivell grupal, té moltes deficiències i punts a millorar, i molt! Fins que no sigui un anunci digne de sortir a la TV no estaré content del tot!
Estàndard