A continuació, podeu veure el vídeo elaborat per Andrea Gómez i Miquel Vázquez, responent a la pregunta de com aconsegueixen les pel·lícules fer-nos plorar més fàcilment. I la resposta, teòricament parlant, és d’allò més senzilla: fent un ús específic de la música, creuant músiques alegres amb moments tristos. La inquietud que ens portà a plantejar-nos aquesta pregunta es degué al fet que estàvem discutint perquè en algunes preguntes plorem més que en altres, i com ho podíem aplicar nosaltres per a futurs vídeos.
Per tal de produir el vídeo, vam buscar la informació per internet (i exemples) i vam crear un guió amb el diàleg i un petit storyboard amb els plans que necessitàvem. Llavors, vam passar a la fase de producció pròpiament, vam gravar els vídeos de la presentadora i les “veus en off” amb una càmera XA30 (de Canon) i un micròfon direccional Rode. Finalment, vam muntar el vídeo seguint el storyboard i el guió amb l’Adobe Premiere Pro CC 2017, afegint-hi les pel·lícules, els “veus en off”, creant un petit chroma (per la presentadora) i editant la “intro” i la “outro”. El vídeo és senzill de produir i post produir, no hi ha hagut cap problema. El resultat, dins del límit que el mateix format estableix, és prou satisfactori (caldria haver millorat una mica la il·luminació del chroma, però no vam tenir prou temps).

Deixa un comentari