Fotografia

Doodle

GOOGLEDOODLE_BALVÁZ_COM.INSTret..pngEl Doodle que he creat amb la col·laboració d’Ernest Balaña està planejat per al dia 3 de desembre (coincidint amb el primer missatge instantani, un SMS, que es va enviar) commemorant els serveis de missatgeria instantània. L’hem creat treballant conjuntament; en primer lloc, vam pensar en l’idea i el concepte del que volíem fer, en segon lloc vam buscar el material gràfic i finalment el vam editar i exportar; en últim lloc, cada u ha fet la entrada individualment amb el Gimp.

El Doodle està construit per: una G estàndard de Google (per reconèixer millor la marca Google), el logotip de WhatsApp (doncs és la major aplicació de xat d’Europa) i de Google Allo (la nova aplicació de xat de Google) com a dues lletres “o”, una “g” del estàndard de Google que està plena de missatges de xats (doncs són característics de la comunicació d’avui en dia), una “l” feta a partir d’un mosaic de logotips d’aplicacions de missatgeria instantània (per deixar constància d’altres aplicacions de xat menors com Instagram, Twitter, Facebook, Snapchat, Kik i Skype) i una “e” feta a partir de moltes emoticones (doncs en els xats instantanis ara estan gaire bé a l’altura de les paraules, en quant a nivell d’ús); també s’hi afegeixen dues persones fent ús del mòbil simbolitzant l’adicció que pot crear.

Per a el·laborar-lo hem: buscat i descarregat els logotips, una imatge plena d’emoticones, fet les dues fotografies i la captura de pantalla del xat. Ja tenint tot el material i una plantilla de Doodle’s oferida per Google (per poder col·locar les lletres en la disposició correcte) vam crear un nou projecte de Gimp 2 amb una capa de fons blanca de la mida adient; a continuació, vam insertar els logotips de Google Allo i WhatsApp i els vam escalar i col•locar, així com la “G” inicial; en segon lloc, vam fer una plantilla de la “g”, la “l” i la “e” (agafant una fotografia de la lletra, seleccionant-ne l’interior per borrar-lo, a l’hora que vam pintar-ne l’exterior; en darrer lloc, vam ajuntar la capa de fons amb la del farciment i vam retallar l’exterior que abans havíem pintat) que vam omplir amb la “textura” desitjada i vam posicionar; en tercer lloc, vam retallar el perfil de les dues fotografies (amb les eines de selecció inteligent) i el vam pintar de negre (amb el pinzell); en quart lloc vam afegir una fotografia del cercador de Google. Finalment, vam exportar el projecte com a “.jpg” i el vam pujar a WordPress. El treball final va resultar el esperat, i sense complicacions; n’estem satisfets.

Estàndard

S’aproxima les consumistes èpoques de nadal, i les tradicions barrejades amb els interessos dels comerços inunden les nostres vides: ens llevem i per la radio escoltem anuncis de torrons, sortim al carrer i els carrers estan plens d’anuncis de neules i activitats nadalenques, a l’escola ja només veiem pel·lícules amb l’excusa que ja no queda temps de començar un nou tema, arribem a casa i a la televisió tot són anuncis de joguines i, finalment, ens en anem a dormir tot sentint cançons nadalenques adaptades a més anuncis… I no és que estiguin malament, totes aquestes tradicions, però no hem de perdre de vista un bon objectiu que tenim tots a complir aquestes vacances: gaudir amb els que estimem!

Per tal de crear aquest curt vídeo, vaig començar ideant-ne l’argument (la idea) i esbossant un petit storyboard (un guió il·lustrat); a continuació, vaig parlar amb l’actor i, quan va acceptar, vam gravar-ho tot (com que no era una producció molt rigorosa ni complicada) amb un smartphone (no van caler ni trípodes, ni estabilitzadors, ni micròfons, ni un llarg etcètera). Un cop acabada la producció, vaig importar-ho tot en una carpeta degudament etiquetada en un disc dur extern a on guardo tots els vídeos que edito, vaig crear un nou projecte d’Adobe Premiere (el programa de muntatge de la suite d’Adobe, el conjunt de programari per multimèdia que uso, el podeu veure una imatge a la figura 1), una nova sequència i hi vaig importar i destriar tots els vídeos gravats. I, plenament en el procés de post-producció, vaig muntar-ho tot (amb l’ordre i temps adient) afegint la música que vaig trobar a Youtube Audio Library, afegir algunes transicions per fer el vídeo menys “sec i dur”, retocar el color pujant la brillator i usant un filtre cinemàtic predefinit anomenat Cinespace 50 i, per acabar, exportant-l’ho usant l’Adobe Media Encoder.

Atès que domino prou la suite (i en especial el programa), m’agrada i acostumo a fer vídeos, no vaig tenir cap problema i el vídeo final va ser el que havia pensat des d’un principi, el temps que vaig trigar a fer-lo no es va allunyar de la meva previsió: 20 minuts de pre-producció, 20 minuts de producció, 20 minuts de post-producció i 20 minuts d’exportació, redacció de l’entrada, etc.

Captura.PNG

Figura 1. Imatge del programa Adobe Premiere (en la versió més recent: CC 2015.3) durant el el seu ús en el vídeo de Nadal.
Articles

Contrassenyes segures, segur?

L’article ¡Cuidado con tus contraseñas! Este algoritmo adivina el 73 % de las claves de Cadena Ser explica la creació de TarGuess, per part d’uns investigadors de diverses universitats basant-se en els mètodes seguits pels pirates. El “framework” dissenyat (del qual en podeu veure un resum a la fotografia de l’article) consegueix el 73% de les contrassenyes amb èxit, basant-se en la combinació de dades de la persona que s’obtenen per internet (com el nom, nom dels fills, edat, etc.). L’estudi també constata que molts codis d’accés actuals són d’allò més comuns i fàcils de trobar (combinacions com “password”, “123456”, “qwerty”, etc.).

Personalment, les meves contrassenyes són prou segures: les petjades dactilars, contrassenyes diferents d’entre 15 i 25 nombres amb lletres mejúscules i minúscules i símbols combinats (que s’usen en un màxim de tres accessos cada una) o, fins i tot, l’ús de la doble confirmació amb Google Authenticator. Les contrassenyes les cambio, aproximadament, cada uns 3 mesos, i mai cobtenen informació del entorn. A més, les preguntes de seguretat, no són gens obvies ni es poden trobar per la xarxa. Finalment, els meus famiiars no coneixen els meus codis, però tenen un document pdf encriptat amb una contrassenya perquè si algun dia em passés quelcom poguessin accedir als més bàsics. Així que, resumint i aplicant tota la teoria al meu cas personal, les meves contrassenyes són molt segures i, com a únic inconvenient, que es repeteixen en unes tres comptes cada una.

En conclusió, una contrassenya segura no existeix, doncs per força bruta (combinacions a l’atzar o guiades) sempre es poden trobar (la única qüestió és el temps que s’hagi d’emprar), però un bon exemple serien les contrassenyes de qualsevol generador de contrassenyes online (com el de Google) , però no són gens pràctiques. Així que una paraula inventada, amb símbols, nombres, majúscules i minúscules, sense relació…, (com “1.3.56_hILtrageñeria”) seria la millor opció combinada amb un servei de doble autentificació (com Goole Autenticator, amb el qual, a més de la contrassenya, s’ha d’intoduir un PIN de quatre nombres en un únic intent que apareix cada vegada d’una manera diferent en el teu mòbil).

 

 

Estàndard
Articles

Taller d’iniciació a la programació

El darrer divendres, 9 de desembre, els alumnes de l’optativa d’informàtica de 4t d’ESO van dur a terme un taller d’iniciació a la programació als alumnes de quart de primària (amb Lightbot, un joc per treballar el pensament computacional lliure) i de cinquè de primària (amb Scratch, un programa bàsic i visual de programacio lliure). Personalment, l’hora i mitja de taller la vam dirigir a cinquè de primària; amb tres alumnes ajudant (que no coneixien prou el programa), un escrivint i programant amb l’ordinador per fer una mostra i un ponent (que és el meu cas).

A les 11 vam preparar tots els ordinadors (alguns dels quals presentaven errors de xarxa, no es conectaven, o els fallava el “mousepad”), l’aula i el projector; a les 11:15 un dels ajudants baixà a buscar als alumnes participants i els portà a l’aula cap a les 11:35. Llavors l’activitat pròpiament dita comencà amb un curt vídeo a mode de presentació del programa, seguit d’una breu explicació de l’activitat i el programa per part del ponent; a les 11:40 l’orador començà a guiar el projecte de programació (un tenis taula virtual per dos jugadors) i acabà (en mig de converses intermitents entre els participants que entorpien la sessió i poca celeritat ni disposició d’ajudar d’algun company) a les 12:40 (mitja hora més tard del previst i havent simplificat el projecte suprimint les variables que comptaven els punts). Finalment, es deixaren 10 minuts per provar amb el programa i veure jocs (menys del previst, a causa de la lentitud de la pràctica guiada) i 5 minuts més per recollir l’aula.

Des del meu punt de vista, crec que una activitat una mica més llarga (potser de dues hores) donaria més opcions per deixar provar i experimentar proposant algun repte a aconseguir (que crec que és com més s’aprèn). A més, que fos d’una manera més interactiva (per grups o individualment i sense una explicació com a tal, sinó com a consultes puntuals que es troben experimentant que es podrirn preguntar als alumnes de 4t -sempre que en sàpiguen suficient-).

En conclusió, l’activitat anà prou bé (encara que una mica més lenta del previst) i aconseguí que alguns alumnes “s’enganxessin” a programar. No obstant això, es podria millorar molt fent-la més interactiva, amb alumnes de 4t amb més domini del programa i exigint als participants tota la seva implicació pensant més per ells sols, programant i buscant solucions amb la nostra ajuda.

Estàndard
Àudio

Sant Josep de Calassanç

L’anterior àudio simula una falca de ràdio Escolapia en el qual s’anuncia el dia de Sant Josep de Calassanç. És el que vaig tenir pensat des d’un principi i no he tingut cap problema, atès que ja havia usat l’Audacity (el programa d’edició d’àudio recomanat) diverses vegades.
Primerament, he importat tots els àudios (la meva veu, la música de fons, la música d’entrada, la música de sortida, el jingle introductori de la ràdio i de les notícies i, finalment, els senyals horaris; les músiques les he trobat sense drets d’autor de la llibreria de so de Youtube, els jingles els he descarregat de dues pàgines que me n’han cedit els drets: http://www.locutortv.eshttp://www.amorypoesia.es, la meva veu l’he gravada i els senyals horaris ja els havia fet jo amb l’Adobe Audition en una altra ocasió). En segon lloc, he muntat les pistes en el corresponent ordre, només he necessitat dos canals -que en un final he unificat en un canal estèreo a l’hora d’exportar-. He tallat els inicis i finals de les músiques seleccionant amb el ratolí i l’eina de selecció i eliminant amb el botó del teclat destinat a aquesta funció. He mogut les pistes fent Ctrl+x i Ctrl+v. Finalment he inserit l’efecte de “Desvanecer progresivamente” seleccionant la part final de l’última pista de música. En darrer lloc, ho he exportat tot clicant Ctrl+Shift+E seleccionat “Unificar àudio en pista estèreo” i he afegit les metadades necessàries (noms, atribucions dels jingles, data, autor, etc.). Per acabar, ho he penjat tot a http://www.archive.org i he copiat el còdec al meu article.
Estic prou satisfet del meu treball, puix he pogut acabar-l’ho omplint tot el que es demanava, i el mateix dia que ens l’han assignat (només havent d’escriure l’entrada a casa, la resta l’he pogut fer en una hora de classe).
Estàndard

A continuació trobareu la meva entrada sobre la creació del foc durant la prehistòria per l’Homo Erectus. He escollit aquest tema atès que és un dels events de més importància en la història de la humanitat, la va revolucionar i cambiar en la seva totalitat.

EL PRIMER EN PODER CREMAR-SE

Descobriment del foc per l’Homo Erectus a la Prehistòria

El foc revolucionà la humanitat durant la Prehistòria, i els seus usos són múltiples i necessaris; fa més d’un milió i mig d’anys ja s’usava quan la natura el causava, però el gran canvi va ser quan el nostre antecessor Homo Erectus el va poder crear independentment de la natura.

Les primeres restes de combustió per foc són trobades a Etiòpia, Zàmbia i Sud Àfrica (datades de fa un milió i mig d’anys) però és dubtós si eren d’un ús intencionat o de si eren, més probablement, focs naturals. Més tard, van aparèixer restes d’ús del foc a Xina, França, Hongria, …, fa uns 795.000 anys. Aquella època fou habitada per l’Homo Erectus i usava el foc provocat per la naturalesa. A la península ibèrica no van aparèixer fins fa 250.000 anys.

El foc servia per coure ajudant a eliminar toxines i paràsits fent-la més saludable i més gustosa i tendre, conservar aliments per a l’hivern fumant-los, fer infusions de les plantes medicinals, treballar amb calor per poder manipular més els elements, per caçar (creant estampides o acovardint els animals), per cohesionar el grup en un ambient, per poder il·luminar-se (amb torxes, espelmes o làmpades, posteriorment), etc.

En aquella època, per fer foc, calia un arquet, un suport de fusta dura i seca, una mica d’espart (o qualsevol fibra vegetal fina i seca), un os d’animal… El que feien era fer rodar un pal amb l’arquet sobre el suport de fusta fins a conseguir algunes restes que cremin a causa de la fricció. Aquestes restes calentes es col·loquen embolicades amb les fibres vegetals seques que acabaran cremant i fent una flama. Podeu veure-ho al vídeo de l’article.

En conclusió, l’ús del foc originat naturalment fou molt útil fa un milió i mig d’anys. Però esdevingué molt més pràctic quan l’Homo Erectus el va aprendre a crear i usar per fins alimentaris, caçar, il·luminar, etc., fa 795.000 anys.


Continua llegint